L'INFERN DE DANTE
L'infern que el personatge de Dante descriu a La Divina Comèdia ha tingut moltes interpretacions posteriorment per part de diversos creadors. En aquest cas Jordi Diaz Alamà, s’afageix a aquesta llista d’artistes interessants per aquest poema èpic que narra els turments dels condemnats en l'Infern, la purificació de les ànimes en el Purgatori i les alegries dels Justos en el Paradís. La mostra s’enriqueix amb algunes peces de l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda, que representen la figura del poeta florentí en diferents formats i postures.
Pel que fa a la tècnica i els recursos que Jordi Díaz ha utilitzat, crec que l'artista ha sabut plasmar en la seva pintura el que el poema narra. Per exemple, ha utilitzat colors vermells i foscos i pinzellades expressionistes per representar el patiment. A més, juga molt amb les textures, fent ús de materials com la cera i utilitza llenços de gran format. Fets com aquests, donen més expressió i força a les seves obres. També m’han semblat originals els fragments d'abstracció del llibre, que ha incluit a alguna de les seves obres.
Per altra banda, no acabo d’estar d’acord amb alguns valors que l’artista transmet o dona a entendre en la seva exposició. Per exemple, representant els personatges més exòtics o salvatges amb persones negres i tota la resta amb personatges blancs, o basant-se amb un model de cos molt normatiu en quasi totes les seves obres.
Això també és una mostra dels prejudicis i ideologies que encara tenim com a societat i estereotips que tenim interioritzats. En aquest sentit l’exposició és un material de reflexió, però crec que com a artista cal anar amb compte amb els missatges que transmets directa i indirectament.
Tot i això, he après noves tècniques que m’han semblat molt interessants, i he pogut conèixer més l’obra de Dante. Trobo que és molt important veure tot tipus d’exposicions i obres artístiques per a ampliar la nostra visió, coneixement i creativitat i ser crítics, tant amb allò que ens agrada com amb el que no. D’aquesta manera, jo m’ho prenc com un aprenentatge on “agafar” d’inspiració o no el que cregui convenient.